Entrades

L'ECOSISTEMA DE S'ERMITA

Imatge
Emprarem els llibres de text i la pàgina xtec.cat (i d’altres si importa) http://www.xtec.cat/~dnavarr7/ecoweb/ecoindex.htm per reelaborar la informació i s’ha de passar a aquest blog amb la creació de noves entrades, disseny, imatges, vídeos, dibuixos, enllaços, jocs, poesies... Sempre que sigui possible s'ha de referir a l'ecosistema de s'Ermita Aquestes són les entrades que ha de tenir el blog: INTRODUCCIÓ: Definició d'ecosistema ciència components mides classificació límits ecotó població comunitat hàbitat nínxol BIÒTOP: Factors abiòtics i adaptacions BIOCENOSI: Relacions intraespecífiques i interespecífiques FUNCIONAMENT: Relacions alimentàries cadenes i xarxes piràmides energia i matèria CICLES: Cicles biogeoquímics: carboni nitrogen fòsfor sofre SUCCESSIONS I EVOLUCIÓ: successió ecològica successions primàries i secundàries regressió clímax ACTIVITATS: Inclou

INTRODUCCIÓ

Imatge
Definició : ECOSISTEMA :  un ecosistema és una unitat formada per una comunitat d'éssers vius (la   biocenosi ) i el lloc físic on aquests éssers vius viuen i es relacionen ( el   biòtop ) CIÈNCIA : l'ecologia és la ciència que estudia l'ecosistema COMPONENTS : són la biocenosi i el biòtop MIDES: són molt variables. Poden  ser  molt petits, per exemple un arbre caigut, o grans, com l'oceà, el desert, o l'ecosfera (que és tota la Terra) Resultados de la búsqueda Resultados we ECOTÓ : és el límit natural entre dos ecosistemes diferents                      POBLACIÓ : conjunt d'éssers vius de la mateixa espècie COMUNITAT : conjunt de poblacions que hi ha en una àrea determinada NÍNXOL : és la funció que desenvolupa l'espècie dintre de l'ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de la comunitat  CLASSIFICACIÓ : hi ha dos tipus d'ecosistemes: aquàtics (poden habitar sers marins i d

BIÒTOP

Imatge
BIÒTOP: Factors abiòtics i adaptacions El biòtop és el medi físic on es troba l'ecosistema. Un llac, un riu, una platja, el cim d'una muntanya o una vall són exemples de biòtops. Els factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop s'anomenen factors abiòtics. Exemples de factors abiòtics són l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl i la contaminació provocada pels homes. Els organismes s'han d'adaptar als factors abiòtics que es donen al biòtop on viuen. Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic. Quan aquests límits són superats la conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus més ben adaptats. Alguns dels factors abiòtics als que els sers vius s'han d'adaptar són els següents:        - El clima és el principal factor abiòtic. Hi ha elements climàtics com la temperatura i la disponibilitat de l'aigua de

BIOCENOSI: Relacions intraespecífiques

Imatge
Són les que s'estableixen entre els individus de la mateixa espècie. Poden ser perjudicials, si provoquen competència, o beneficioses, si creen cooperació. - Relacions de competència: es produeixen quan dos individus o més competeixen per un recurs determinat, com l'espai, el menjar, la llum, la parella per reproduir-se, etc. El resultat d'aquestes relació és l'exclusió competitiva i la separació o diferència dels seus nínxols. Per exemple: les alzines competeixen entre elles per la llum del sol. - Relacions de cooperació: La finalitat és la protecció de les cries, la reproducció, l'obtenció d'aliment o la defensa. Es  distingeixen quatre tipus de relacions de cooperació: Familiars : s'estableixen entre els progenitors i la descendència. La finalitat principal és la reproducció i la cura de les cries. Poden ser monògames, formades per un mascle i una femella; o polígames, amb un mascle i diverses femelles. Per exemple: una rata sarda i les

BIOCENOSI: Relacions interespecífiques

Imatge
Relació de competència: De la mateixa manera que hi ha competència entre individus de la mateixa espècie, també n'hi ha entre espècies diferents quan totes dues empren un mateix recurs limitat, com l'aliment o el lloc on reproduir-se. Relació de depredació: Un individu, el depredador, s'alimenta d'un altre, denominat presa, a qui causa la mort. Les poblacions d'ambdós es regulen mútuament, atès que qualsevol variació en el nombre d'individus d'un grup repercuteix en l'altre. Relació de mutualisme: Dos individus o més s'associen de forma no permanent ni obligatòria per obtenir un benefici mutu. Quan la relació entre espècies és tan beneficiosa que no poden viure l'una sense l'altre, es parla de simbiosi. Relació d'inquilinisme: Un individu, l'inquilí, troba refugi en alguna estructura d'un altre organisme a qui no perjudica ni beneficia. L'inquilí en resulta beneficiat i a l'hoste li és indiferent.

FUNCIONAMENT

Imatge
FUNCIONAMENT  Relacions alimentàries. Hi ha tres tipus de relacions alimentàries: - Productors .  Són els organismes  autòtrofs ; és a dir, éssers vius, com ara les plantes, les algues i alguns bacteris, que fabriquen el seu aliment a partir de substàncies, com per exemple el diòxid de carboni, l'aigua i els minerals.                                                     - Consumidors.  Són els organismes   heteròtrofs   que s'alimenten d'uns altres éssers vius. Poden ser:    - Fitòfags: si s'alimenten només de plantes o algues.    - Carnívors o depredadors: si s'alimenten d'animals, als quals han de caçar.    - Omnívors: si s'alimenten tant de plantes com d'animals.    - Carronyaires: si s'alimenten de cadàvers d'animals. - Descomponedors.  Són organismes heteròtrofs que s'alimenten descomponent restes d'éssers vius. En descompondre'ls, obtenen:    - Substàncies, que absorbeixen i utilitzen per alimentar-se

Cicles biogeoquímics:

Imatge
Carboni: El cicle del carboni és el cicle biogeoquímic pel qual el carboni s'intercanvia entre la biosfera, pedosfera, geosfera, hidrosfera i l'atmosfera de la Terra. Nitrogen: El cicle del nitrogen és el circuit biogeoquímic que subministra nitrogen als  éssers vius i el manté circulant en la biosfera. Fòsfor: El cicle del fòsfor és un cicle biogeoquímic que descriu el moviment d'aquest element químic en un ecosistema. Els éssers vius prenen el fòsfor en forma de fosfats a partir de les roques fosfatades, que mitjançant meteorització es descomponen i alliberen els fosfats. Sofre: El cicle del sofre és un cicle biogeoquímic que consisteix en el pas d'aquest element, en les seves diverses formes, a través de la naturalesa. Se'l considera un cicle químicament complex, ja que al seu camí per terra, l'aigua i els ecosistemes, el sofre passa per diferents estats d'oxidació.