BIOCENOSI: Relacions intraespecífiques

Són les que s'estableixen entre els individus de la mateixa espècie. Poden ser perjudicials, si provoquen competència, o beneficioses, si creen cooperació.

- Relacions de competència: es produeixen quan dos individus o més competeixen per un recurs determinat, com l'espai, el menjar, la llum, la parella per reproduir-se, etc. El resultat d'aquestes relació és l'exclusió competitiva i la separació o diferència dels seus nínxols. Per exemple: les alzines competeixen entre elles per la llum del sol.

- Relacions de cooperació: La finalitat és la protecció de les cries, la reproducció, l'obtenció d'aliment o la defensa.
Es distingeixen quatre tipus de relacions de cooperació:

Familiars: s'estableixen entre els progenitors i la descendència. La finalitat principal és la reproducció i la cura de les cries. Poden ser monògames, formades per un mascle i una femella; o polígames, amb un mascle i diverses femelles. Per exemple: una rata sarda i les seves cries.

Socials/estatals: constituïdes per grups d'individus independents i jerarquitzats entre ells. Els individus solen presentar diferències anatòmiques i fisiològiques. Per exemple: les formigues.

Colonials: es creen entre els individus que es mantenen units i que provenen d'un progenitor
en comú. En molts de casos els individus d'una colònia es reparteixen la feina. Per exemple:
els fongs.

Gregàries: s'estableixen entre els individus, no necessàriament emparentats, que viuen en comú durant un temps per ajudar-se a trobar aliment, defensar-se, reproduir-se o emigrar. Per exemple: els estornells.