BIÒTOP
BIÒTOP:
muntanya o una vall són exemples de biòtops. Els factors físics i químics que determinen
les característiques d'un biòtop s'anomenen factors abiòtics. Exemples de factors abiòtics són
l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl i la contaminació provocada pels
homes. Els organismes s'han d'adaptar als factors abiòtics que es donen al biòtop on viuen.
Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic. Quan
aquests límits són superats la conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus
més ben adaptats. Alguns dels factors abiòtics als que els sers vius s'han d'adaptar són els següents:
- El clima és el principal factor abiòtic. Hi ha elements climàtics com la temperatura i la
disponibilitat de l'aigua de gran importància pels organismes de qualsevol ecosistema:
- La temperatura que hi ha a l'ecosistema té una gran importància pels sers vius. Per exemple,
per adaptar-se a les baixes temperatures, moltes plantes perden les fulles. D'altra banda, els animals
també s'adapten a les temperatures del seu biòtop. Els animals de "sang calenta" que viuen en
ambients freds presentes les següents adaptacions:
-Recobreixen el seu cos de pel o plomes per aïllar-se.
-Alguns animals com els óssos polars tenen una gruixuda capa de greix sota la pell.
-Alguns mamífers com el liró, passen l'hivern adormits, és la hibernació, gasten les reserves
que han acumulat durant la primavera i l'estiu.
-Alguns mamífers com el liró, passen l'hivern adormits, és la hibernació, gasten les reserves
que han acumulat durant la primavera i l'estiu.
-Els animals que viuen en ecosistemes càlids, presenten un pelatge curt i poc greix per
adaptar-se a les altes temperatures. També tenen mecanismes per baixar la temperatura corporal.
adaptar-se a les altes temperatures. També tenen mecanismes per baixar la temperatura corporal.
- L'aigua. Tant els sers vius aquàtics com els terrestres presenten adaptacions a l'aigua:
Els animals aquàtics tenen cossos hidrodinàmics, és a dir, adaptats per desplaçar-se per l'aigua amb
el mínim esforç necessari. D'altra banda els sers vius terrestres també presenten adaptacions a la
presència més o menys abundant d'aigua:
-Les plantes evaporen aigua per les fulles, un procés que es diu transpiració. Per tal de reduir
aquesta pèrdua d'aigua, les plantes que viuen en indrets secs han desenvolupat durant la seva evolució
tot un seguit d'adaptacions.
aquesta pèrdua d'aigua, les plantes que viuen en indrets secs han desenvolupat durant la seva evolució
tot un seguit d'adaptacions.
-Els animals que viuen en climes desèrtics adapten el seu organisme a la falta d'aigua. Els
camells per exemple tenen un dipòsit de greix del que obtenen aigua quan s'oxiden aquests greixos.
camells per exemple tenen un dipòsit de greix del que obtenen aigua quan s'oxiden aquests greixos.
- La llum. Molts organismes presenten adaptacions a la major o menor presència de llum. Els
animals s'adapten de diferents maneres a la major o menor presència de llum: Els animals de vida
nocturna com els mussols solen tenir les pupil·les dels ulls molt grans per veure millor durant la nit.
En el cas de vida subterrània, com el talp, l'adaptació a la falta de llum consisteix en tenir els ulls
gairebé atrofiats, potenciant altres sentits com l'olfacte.
-El sòl: Les característiques del sòl són molt importants pels organismes. Així per exemple, les
plantes que viuen a les platges estan adaptades per suportar sòls amb molta sal. En el cas dels animals,
aquells que viuen en sòls pantanosos i poc consistents, tenen extremitats amb més superfície de
contacte amb el sòl, per no enfonsar-se.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada